 |
|
Maqueta que reprodueix els graners per guardar cereals (2.575 anys a. de C.) Tomba de el Kab (Alt Egipte) |
La fleca grega va ensenyar al poble romà l’art de la fleca, ja que a Roma es menjava el cereal en forma de farinetes. Inicialment el pa era consumit per les famílies privilegiades però posteriorment va arribar a ser un aliment popular.
El poble hebreu va iniciar el consum de pa àzim, sense fermentar o sense llevat, durant les festes de Pasqua, tot pensant que el pa fermentat contenia elements impurs que calia evitar.
Amb una panificació prèvia, el gra de blat es mol i es converteix en farina. Els primers molins consistien, fonamentalment, en dues petites pedres que trituraven el blat, mogudes mitjançant la força animal. Posteriorment, el molí d'aigua va significar un gran avanç, el qual al seu torn va ser substituït pel de vent. Grècia va perfeccionar l'art de la mòlta i del tamisatge, separant bé les restes del blat per obtenir-ne farines de diferents tipus de blancor, i van aconseguir un punt elevat en la tècnica de l'enriquiment de les farines.
Durant l'Edat Mitjana es va fabricar pa de sègol, gramínia que es pot conrear en terres pobres i que, tot i ser nutritiu i tenir un sabor agradable, no arriba però a ser acceptat de bon grat. En l'actualitat es tornen a posar en valor les característiques del pa de sègol.
