El model econòmic actual s’inicia amb la domesticació de plantes i animals. Aquesta revolució econòmica i simbòlica es comença a gestar després de l’última glaciació al Creixent fèrtil de l’Orient  Pròxim. 

Aquesta transformació es produeix a l’Orient, en un marc temporal d'uns 4.000 anys des del 12.000 fins al 8.000 a. de C. i en un espai geogràfic ampli que comprèn el que avui són els estats de Síria, Líban, Palestina, Israel, Jordània, l'Iraq i l’Iran.

Allà les temperatures més suaus van propiciar l'aparició d'un mantell vegetal ric en blat i ordi, unes espigues que canviaran la faç del Mediterrani. Als morters, tot just al costat dels focs dels campaments, les persones que recol•lectaven van aprendre a transformar aquest aliment que es podia emmagatzemar. Aviat, moguts per la necessitat de controlar el seu aliment diari, descobreixen el secret de l'agricultura, s’inicia llavors el món de la producció, l'acumulació i la propietat, i aquelles societats van passar de la recol•lecció a la producció de subsistència.

Les poblacions esdevenen dependents del cereal, que seguen amb unes primitives falçs i s’assenten al costat de les reserves naturals de grans.

Amb pedres i amb maons cuits al sol construeixen els primers poblats permanents de cases proveïdes de graner i molí, l'instrument bàsic per a la mòlta.

Aquesta nova manera de viure i de pensar, basada en l'excedent agrari es propaga en pocs mil•lennis per tota la conca i és el germen dels primers estats de l'antiguitat.

En l'antiguitat l'agricultura dels cereals va assolir un caràcter sagrat, donat que el nivell de vida de certs pobles de la conca mediterrània depenia de la quantitat i qualitat de les collites. Les característiques nutritives dels cereals, les quals intuïen però no coneixien com avui, van proporcionar un valor transcendental al seu cultiu.

següent >>